Face to face: Crisi climàtica, la sostenibilitat encara és possible
Manuel Toharia: L’apocalipsi no és tan a prop com diuen, però viurem cada vegada pitjor si no actuem
Javier Cacho: És preocupant l’excessiu predomini de l’economia sobre l’ecologia
…………………………
Conceptes com la insostenibilitat, la celeritat dels canvis, l’eficiència o el problema global de l’energia, entre molts altres han remogut consciències avui en el primer cara a cara de la dotzena temporada del Cornellà Creació Fòrum. Els científics i divulgadors Manuel Toharia i Javier Cacho han estat els responsables, endinsant-nos a tots els presents en el rerefons de les arestes del problema de l’actual crisi climàtica. Sota el títol Crisi climàtica, la sostenibilitat encara és possible, ambdós convidats coincideixen en constatar que encara no és massa tard. En paraules de Manuel Toharia, l’apocalipsi no és tan a prop com diuen, però viurem cada vegada pitjor si no actuem ja, sent més sostenibles. És veritat que vivim bé, però ens hem d’adonar que això té un cost sobre el Medi Ambient i aquestes conseqüències ens han de preocupar, afegeix.
Amb un to col·loquial i amè, la xerrada entre els dos protagonistes d’avui ens ha fet partícips d’una radiografia de la realitat actual: canvi climàtic, contaminació dels mars i oceans, increment de deixalles, biodiversitat en disminució, superpoblació planetària… Segons els nostres convidats, tenim una excessiva dependència d’energies no renovables, molt contaminants i amb alts costos ambientals. El consum d’energia al darrer segle s’ha multiplicat per més de vint, puntualitza Javier Cacho. La situació és del tot negativa i cal un canvi urgent en les formes d’actuar.
Tant Javier Cacho com Manuel Toharia apunten que ja fa mig segle que els experts alerten de les reduccions anormals de la capa d’ozó, vista com a senyal d’alarma. I és que els canvis de clima a llarg termini sempre han existit en el nostre planeta. Ambdós insisteixen que el que ens hauria de preocupar com a societat és la nostra incidència en aquest canvi climàtic, la velocitat amb què s’està produint i les seves conseqüències negatives. No hi ha un sol responsable, però a la base hi ha el nostre desaforat consum de fonts d’energia no renovables i molt contaminants, coincideixen els ponents. Per la seva banda, Javier Cacho puntualitza que la desforestació per aconseguir noves terres per a la producció d’aliments o farratge impedeix el normal funcionament dels ecosistemes naturals. L’efecte hivernacle, els gasos responsables,
l’escalfament… No ho sabem tot, és un problema complex i d’escala planetària però, el que ja sabem, és preocupant i exigeix actuar amb rapidesa per evitar que el problema s’agreugi, comparteixen.
Javier Cacho i Manuel Toharia veuen en el consum de l’energia la gran matriu del problema. S’han de prendre mesures contra el consum desaforat d’energies no renovables, la font de tota una sèrie de mals, diu Manuel Toharia. Els nostres convidats afegeixen que els combustibles fòssils tot just han disminuït la seva importància com a font d’energia global des de finals del segle passat. Fa un segle el carbó suposava el 90%, les renovables (sobretot la llenya) la resta. A mitjans del segle XX el petroli i el carbó suposaven per meitats gairebé el 90%. A finals del segle XX, aquest percentatge va anar reduint-se lleument fins a arribar al 75-80% quan la crisi econòmica de fa dotze anys. Avui hem tornat al 80-82%. En aquest sentit, els ponents han fet reflexionat sobre la credibilitat de les noves formes d’energia que venen com la fusió termonuclear, geotèrmia, etc, i respecte la pregunta si hi ha solucions, ells defensen que no hi ha definitives però sí parcials i possibles. L’eficiència dels processos es pot millorar. Ambdós destaquen l’eficiència energètica com a clau en la millora de la situació.
I a tot això, Javier Cacho i Manuel Toharia enumeren més problemes com el fet de no saber què fer amb els residus, estem empobrint la vida marina, consum excessiu de aliments d’origen animal en comptes de consumir més d’origen vegetal, les selves tropicals estan cada cop més amenaçades, l’augment de la temperatura de l’atmosfera té una especial incidència als oceans i regions polars, fet que provocarà la progressiva fusió dels gels i un augment del nivell dels mars, excessiu predomini de l’economia sobre l’ecologia, sacralització del benestar material per sobre del benestar més sostenible i més equitatiu a escala mundial, entre molts altres.
Tot i així, el missatge final és esperançador i ambdós coincideixen en destacar que encara estem a temps de millorar la situació, allunyant-se d’una posició catastrofista.
Javier Cacho ha estat investigador de la Comissió Nacional d’Investigació de l’Espai i membre de la Primera Expedició Científica Espanyola a l’Antàrtida, on va tornar set vegades més, tres com a cap de la base antàrtica espanyola. Ha estat col·laborador de la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia, Secretari del Comitè Nacional de Recerca Antàrtica, delegat alternatiu d’Espanya al Scientific Committe on Antarctic Research i Director de la Unitat de Cultura Científica de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial.
En els darrers anys ha escrit diversos assajos sobre exploració polar i ha estat professor honorari de la Societat d’Estudis Internacionals. Ha estat distingit amb la Medalla al Mèrit Aeronàutic pel Ministeri de Defensa d’Espanya. És l’únic espanyol viu que, per decisió de la màxima autoritat internacional de recerca a l’Antàrtida, té una illa amb el seu nom a l’Antàrtida: Cacho Island.
Manuel Toharia és un fidel defensor de la ciència i la cultura científica. La seva feina s’ha centrat sempre en la divulgació científica a través de llibres, premsa escrita, ràdio, televisió i museus de ciència. Va dirigir el Museu Interactiu de la Ciència Acciona en Madrid (1995-96), reconstruït i ampliat com a Museu de la Ciència de la Fundació La Caixa que va dirigir fins 1999. Aquest mateix any li van encarregar el projecte del futur Museo de les Ciencias Príncipe i després va ser el director científic de La Ciudad de las Artes y Las Ciencias fins 2015 quan va acceptar ser l’assessor científic de l’Oceanogràfic de València. Entre 2003 i 2010 va presidir l’Asociación Española de Comunicación Cienfífica.
Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos guardons com el premi de Periodismo Científico del Consejo Superior de Investigaciones Científicas y el Premio al Fomento del Ahorro energético del Ministerio de Industria.
Cornellà de Llobregat,
6 de maig de 2022