L’economista Núria Rodríguez-Planas, posa punt i final al Cornellà Creació Fòrum 2025 parlant de bretxes de gènere
Canviar les normes de gènere des de l’escola funciona, però calen reformes laborals complementàries
…………………………
Què hi ha darrere les bretxes de gènere? Amb aquesta pregunta ha obert la seva conferència la convidada d’avui al Cornellà Creació Fòrum, Núria Rodríguez-Planas, professora d’Economia a la City University of New York (CUNY), Queens College des de 2019 i docent del programa de doctorat al Graduate Center de la CUNY des de 2017, a més d’investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). Tot seguit, ha plantejat un segon interrogant: les bretxes de gènere responen a normes o a institucions? Des d’aquest punt, la seva intervenció només ha fet créixer l’expectació dels assistents. I és que la seva mirada experta sobre la bretxa de gènere ha aportat una perspectiva rigorosa i alhora innovadora, capaç de qüestionar molts dels supòsits que sovint donem per fets.
Sota el títol “La bretxa de gènere: normes de gènere, institucions i solucions”, Núria Rodríguez-Planas ha anat desgranant diversos punts clau. Ha analitzat si les bretxes de gènere són construccions socials i com es poden transformar els rols de gènere des de l’educació. Ha exposat que, en els darrers cent anys, les vides d’homes i dones han convergit significativament a Europa. Si en educació les dones superen els homes, si la bretxa salarial s’ha reduït.. per què encara persisteixen diferències?, és qüestiona.
La ponent ha plantejat qüestions com, per què les noies continuen triant menys matemàtiques i enginyeries, per què les dones assumeixen més tasques domèstiques o, per què la maternitat segueix penalitzant els seus ingressos. Segons Rodríguez-Planas, gran part de la resposta rau en les normes i expectatives socials.
La investigadora aplica l’evidència empírica per demostrar que aquestes normes de gènere causen aquests comportaments observats. Ha explicat als assistents, un estudi sobre la bretxa en matemàtiques: el resultat clau és que aquesta bretxa de gènere és més petita entre adolescents amb progenitors procedents de països amb més igualtat de gènere. Dit d’una altra manera, les normes culturals pesen més que les lleis i institucions actuals per explicar per què les noies obtenen pitjors resultats en matemàtiques. I no només en matemàtiques, afegeix, les normes culturals sobre igualtat de gènere tenen efectes amplis i persistents. A partir d’aquesta recerca, Núria Rodríguez-Planas afirma que reduir la bretxa beneficia tothom perquè l’evidència empírica mostra que els homes guanyen millorant els seus coneixements en ciència, en matemàtiques i, per exemple, en temes financers.
En la seva intervenció, la convidada del CCF també ha abordat com la maternitat penalitza les dones i ha qüestionat: què passa amb els ingressos de les dones quan tenen fills i què passa amb les seves feines? Moltes passen a treballar a temps parcial o, fins i tot, canvien d’ocupació per altres més compatibles amb la vida familiar. En aquest punt, ha repassat la realitat del treball a temps parcial a Espanya, altament feminitzat i sovint, involuntari, puntualitza.
La professora d’Economia a la CUNY ha revisat les polítiques d’igualtat i ha analitzat què s’ha fet bé i què s’ha fet malament. Ha posat com a exemple la reforma educativa al Japó, basada fins al 1990 en classes separades per sexe i, a partir d’aquell any, en un sistema sense segregació per sexes. La conclusió de la recerca és que les reformes educatives són efectives, però han d’anar acompanyades de reformes en el mercat laboral.
Per concloure la seva exposició, Núria Rodríguez-Planas afirma que efectivament les bretxes de gènere són construccions socials i que la igualtat beneficia tota la societat. Defensa que cal dissenyar les polítiques amb cura per evitar efectes adversos i insisteix que l’educació és la clau. Canviar les normes de gènere des de l’escola funciona, assegura, però calen reformes laborals complementàries.
Amb l’acte d’avui acomiadem el CCF 2025, una quinzena edició que ha girat entorn Europa, temàtica que ha estat el rerefons d’un total de sis actes distribuïts entre els mesos de febrer i novembre i que han comptabilitzat més de 900 assistents.
El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà, i l’economista Jordi Martí Pidelaserra van donar el tret de sortida al programa el mes de febrer amb un face to face que va aportar claus sobre economia i fiscalitat. Al març va ser el torn de Cristina Gallach, excomissionada per al Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030, i de la diplomàtica mexicana Patricia Espinosa. Totes dues van subratllar la necessitat que Europa assumeixi un paper de lideratge i reforci els esforços en la lluita contra el canvi climàtic. Al mes de maig vam gaudir d’un debat intens sobre l’ús de la intel·ligència artificial amb la periodista Xantal Llavina i l’investigador Ramón López de Mántaras.
Després de la pausa d’estiu, al setembre vam reprendre el programa amb el pensador Daniel Innerarity, que va oferir una radiografia precisa de la salut de la democràcia a Europa. A l’octubre, els periodistes Jon Sistiaga i Rosa M. Calaf ens van brindar una autèntica lliçó sobre el periodisme en contextos de conflicte bèl·lic. I avui, Núria Rodríguez-Planas ha posat punt final al CCF 2025 amb una intervenció centrada en la bretxa de gènere.
Un any més, el nostre fòrum manté l’interès del teixit social, empresarial, econòmic i polític amb assistència d’emprenedors, directius, executius, representants de la petita i la mitjana empresa, d’entitats i d’institucions de Cornellà i dels seus voltants.
Una edició que ha rebut el suport de més d’una trentena d’empreses amb Aigües de Barcelona com a patrocinador principal seguit de CaixaBank, Oryzon i Splau. Aquest 2025 també ens han recolzat empreses com Puma, Mercedes-Benz Quadis Autolica, Grafiks, Lebsa, Novotel Barcelona Cornellà, Cemsa, Arqteria, Edicions Gràficas Rey, Vincelona o Einsmer M7. També institucions com la Real Acadèmia Europea de Doctors, Pimec, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Innobaix o Creu Roja i amb el patrocini d’entitats vinculades a Cornellà com RCD Espanyol, la Fundació per a l’Atenció de Persones Dependents, Cornellà Empresarial, Parc Esportiu Llobregat, Centre d’Empreses Baix Llobregat, Citilab, Gremibaix i amb la col·laboració de Via Empresa i El Periódico de Catalunya.
Avui posa punt i final d’una edició i marca l’inici de la propera, la setzena programació a la que donarem forma al llarg de 2026.
21 de novembre 2025
Cornellà de Llobregat