Mabel Lozano i Marta Peirano alerten sobre la violència contra les dones i del paper de la tecnologia en la nova pornografia
El CCF acull el Face to Face “No se mueve, no habla”, una reflexió sobre cosificació, impunitat a les xarxes i pornografia sintètica no consentida
…………………………
Més de 140 representants d’empreses, entitats i organitzacions han assistit aquest divendres 6 de març al Face to Face protagonitzat per la cineasta Mabel Lozano i la periodista i experta en tecnologia Marta Peirano, celebrat a L’Auditori de Cornellà en el marc de la 16a edició del Cornellà Creació Fòrum.
Sota el títol “No se mueve, no habla”, la conversa ha abordat l’impacte de la pornografia, les xarxes socials i les noves tecnologies en la cosificació de la dona i en la perpetuació de la violència sexual.
L’acte ha començat amb la projecció del tràiler de l’últim curtmetratge de Mabel Lozano, “Abril, hoy no es invierno”, que ha deixat el públic en silenci i amb la respiració continguda. El tràiler, avantsala d’una història real d’explotació sexual, ha servit com a punt de partida per a un diàleg intens sobre la demanda que sustenta aquestes pràctiques.
Durant la seva intervenció, Mabel Lozano ha insistit que si no hi hagués demanda, no existiria, posant el focus en els homes que exploten sexualment dones. També ha subratllat que la cosificació de la dona continua sent una realitat estructural i que els casos de violència sexual no són fets aïllats.
Marta Peirano, per la seva banda, ha analitzat el paper d’internet i de les plataformes digitals en la difusió massiva de continguts pornogràfics. Mentre aquest tipus de documentals circulen molt poc, el contingut pornogràfic prolifera a les xarxes, ha assenyalat. Segons la periodista, els depredadors sexuals continuen veient les dones com a objectes i, precisament per això, molts d’aquests treballs audiovisuals incomoden: no es volen veure perquè fan mal, coincideixen ambdues convidades.
Ambdues ponents han recordat casos recents de violència extrema com el cas de Gisèle Pelicot i han reflexionat sobre com la tecnologia està amplificant desigualtats i dinàmiques de dominació. En aquest sentit, Lozano ha advertit de l’accés prematur a la pornografia a través dels dispositius mòbils: El mòbil és un petit cinema porno quan el donem a un nen de deu anys, afirma.
Peirano ha explicat que l’accés a aquest contingut és immediat, gratuït, privat i sense conseqüències aparents, fet que afavoreix un consum massiu sense reflexió ni empatia. Segons la periodista, vivim immersos en plataformes digitals que han trobat la manera de capturar la nostra atenció: Han trobat el camí al nostre cervell en forma d’anestèsia. Vivim anestesiats. En aquest context, ha recordat que qualsevol contingut que superi el minut i mig ja té dificultats per captar l’interès del públic.
Un dels punts centrals de la conversa ha estat el fenomen de la pornografia sintètica no consentida, generada mitjançant intel·ligència artificial a partir d’imatges reals obtingudes sense consentiment. Peirano ha recordat casos recents a Espanya, com el de difusió d’imatges de menors despullades, generades per intel·ligència artificial que va sacsejar la localitat d’Almendralejo. Marta Peirano ha advertit que la facilitat d’accés a aquestes eines suposa un repte sense precedents. Durant anys hem dit a les nenes que es protegeixin, que si eren prudents no els passaria res. Però ara la tecnologia demostra que tot això no les protegeix, ha afirmat.
Segons Peirano, aquest tipus de continguts no només té finalitats sexuals, sinó que pot convertir-se en un instrument de control i humiliació col·lectiva. Lozano ha afegit que aquesta realitat es veu agreujada per la impunitat que existeix a internet: Des del 2010 s’han judicialitzat més de 200 manades a Espanya. Les xarxes els donen una impunitat enorme.
La conversa també ha abordat la vulneració de drets fonamentals en els casos de tracta i explotació sexual, així com el paper de l’art i del cinema com a eines de denúncia i de conscienciació social.
La sessió ha conclòs amb un missatge clar per part de totes dues ponents: la necessitat de mirar de cara una realitat incòmoda i d’utilitzar la cultura, la tecnologia i l’educació com a eines per combatre la violència i la deshumanització en l’entorn digital.
6 de març 2026
Cornellà de Llobregat